Creart a Senegal
Creart treballa en la protecció de la infància i el suport a les persones amb diversitat funcional en col·laboració amb organitzacions locals i internacionals.
Context
Més de la meitat de la població senegalesa viu per sota del llindar de la pobresa. La seva economia està dominada principalment pel cultiu del cacauet, la pesca i els serveis. El sector agrícola és el principal proveïdor de treball i recursos, però atravessa serioses dificultats degut a la falta de l’equipament agrícola modern, i per això no cobreix les necessitats de consum de la població. Senegal és un país que depèn en gran mesura de les importacions d’aliments bàsics com l’arròs.
A Senegal hi ha uns 50.000 infants pidolaires internats en escoles coràniques, conegudes com dahras, i sotmesos a condicions de vida semblants a les de l’esclavitud. Des de 2005 existeix una llei que prohibeix la mendicitat infantil a Senegal, però no es compleix ni s’aplica. Procedeixen de pobles de l’interior o de països veïns com Gambia o Guinea Bissau, enviats pels seus pares a la ciutat per estudiar a escoles coràniques on són obligats a demanar diners pel carrer, els diners que recapten dóna sosté als seus explotadors, marabús sense escrúpols que s’aprofiten de la pobresa i l’analfabetisme de les famílies rurals que els deixen a les seves mans. Si no compleixen amb una quota diària, uns 20 cèntims d’euro, o si no s’aprenen la lliçó, s’exposen a càstigs corporals i mals tractes. Cada dia, desenes d’infants intenten escapar dels seus maltractadors, que en certes ocasions els tanquen o encadenen amb grillets per impedir-ho.
Diverses organitzacions internacionals han denunciat la situació dels nens talibés, i el Govern ha anunciat moltes vegades la seva intenció de regular les daaras per evitar l’explotació. Tot i així, els seus intents xoquen amb l’acceptació d’un sistema tradicional d’educació en el que els senegalesos segueixen confinats.
Com en molts països d’Àfrica, la insuficient atenció mèdica i psiquiatrica, el dèficit agut de professionals especialitzats, la falta de recursos econòmics per part de les famílies i les barreres religioses i culturals generen deficiències que, al no ser ateses d’origen, fan augmentar el número de persones amb diversitat funcional. Alhora, provoca un índex baix d’alfabetització d’aquest col·lectiu (segons la UNESCO, un 90% dels nens i nenes amb discapacitat no assisteixen a les escoles en els països en desenvolupament), així com la no incorporació al mercat laboral, la càrrega econòmica i emocional que els suposa a les famílies, la ruptura del nucli familiar i la falta d’informació i sensibilització cap aquest col·lectiu, el que empitjora considerablement la situació d’exclusió.
Intervenció de Creart
- Treballem en col·laboració amb l’Asociación de personas con discapacidad de Mboro (ASHAM, en les seves sigles en francès) en la creació d’un centre de suport i formació per a persones amb diversitat funcional.
- Recolzem a l’organizació local Jappoo en els seus programes de suport i protecció de la infància, tant als nens captaires, proporcionant matalassos a les dahres per millorar el descans dels nens, com a la població infantil amb diversitat funcional.
- Treballem en l’enfortiment de l’educació en el poble de costa de Mboro Ndeundekat en col·laboració amb els i les educadores locals millorant les instal·lacions escolars i amb la creació d’un festival infantil anual que integra a nens i nenes de les diferents ètnies de la zona.